Ciutadania, Política i
Dret
Els drets
fonamentals i els deures de la ciutadania
Els drets fonamentals i els deures de
la ciutadania són conceptes essencials en el marc dels estats democràtics i les
societats civils. Aquests dos elements estan interconnectats i defineixen les
relacions entre els individus i l'estat, així com les responsabilitats que els
ciutadans tenen envers la seva societat.
- Els drets
Podem entendre els drets fonamentals
com aquelles llibertats i garanties bàsiques que tots els individus senten
inherents a la seva naturalesa, independentment de la seva raça, religió, sexe,
orientació sexual, nacionalitat o qualsevol altra característica personal.
El 10 de desembre de 1948, després de
l’Holocaust, es proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, que consta
de trenta articles o drets bàsics, entesos aquesta com l’ideal comú a assolir
per tota la humanitat a fi de preservar la dignitat humana.
Els articles de drets fonamentals
són:
Article 1
Tots els
éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó
i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2
Tothom té
tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap
distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de
qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra
condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic
o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si
és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o
està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota
persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4
Ningú no
serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són
prohibits en totes llurs formes.
Article
5
Ningú
no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tota persona
té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7
Tots
són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció
per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació
que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal
discriminació.
Article
8
Tota
persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents
que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per
la constitució o per la llei.
Article
9
Ningú
no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota
persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i
amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio
dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra
ella en matèria penal.
Article 11
1.
Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva
innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un
judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per
a la seva defensa.
2. Ningú no
serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos
no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà
cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú
no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva
família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i
reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o
atacs.
Article 13
1.
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins
les fronteres de cada Estat.
2. Tota
persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de
persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a
beneficiar-se'n.
2. Aquest
dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per
delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions
Unides.
Article 15
1. Tota
persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no
serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de
nacionalitat.
Article 16
1. Els
homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció
per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família.
Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la
seva dissolució.
2. Nomes es
realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La
família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la
protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17
1. Tota
persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
2. Ningú no
serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona
té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret
inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat,
individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva
religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i
l'observança.
Article 19
Tota
persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de
no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i
difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de
fronteres.
Article 20
1. Tota
persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no
pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
1. Tota
persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà
de representants lliurement elegits.
2. Tota
persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques
del seu país.
3. La
voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat
ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se
periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre
procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota
persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a
obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons
l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets
econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el
lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
1.
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a
condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra
l'atur.
2. Tota
persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
3. Tothom
que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri
per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana,
completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
4. Tothom té
dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a
afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona
té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de
la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article
25
1.
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva
família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir,
habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a
la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra
manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
2. La
maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials.
Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen
d'igual protecció social.
Article
26
1. Tota
persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la
instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria.
L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a
l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
2.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a
l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals;
promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i
grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per
al manteniment de la pau.
3. El pare i
la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als
seus fills.
Article 27
1. Tota
persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a
gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota
persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de
les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona
té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats
proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
1. Tota
persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible
el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
2. En
l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les
limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el
reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de
complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar
general en una societat democràtica.
3. Aquests
drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i
principis de les Nacions Unides.
Article 30
Res en
aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un
Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que
tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.
Els deures
Els deures de la ciutadania són les
responsabilitats que cada individu té envers la societat en què viu. Aquests
deures són fonamentals per a la cohesió social, el benestar col·lectiu i la
preservació dels drets i llibertats de tots els ciutadans. Encara que els
deures poden variar en funció de cada país i la seva legislació, alguns dels
deures més comuns inclouen:
- Respectar i complir les lleis i
regulacions del país.
- Votar en les eleccions i participar
en la vida política de la nació.
- Contribuir amb el pagament
d'impostos per finançar els serveis públics.
- Respectar els drets i les
llibertats dels altres ciutadans.
- Participar de manera activa i
constructiva en la comunitat.
La relació entre drets i deures és
interdependent: mentre els drets garanteixen les llibertats individuals, els
deures asseguren que aquestes llibertats no siguin objecte d’abús ni es
converteixin en perjudicials per a la societat. En una democràcia plena, tant
els drets com els deures han de ser respectats i promoguts per garantir una
convivència justa i equitativa per a tothom.
John Rawls
John
Rawls va néixer a Baltimore, Estats Units, el 21 de febre de 1921, i morí el 24
de novembre de 2002. Va escriure, entre altres, l’obra Teoria de la Justícia, en la qual proposa dos principis fonamentals
en què basar la idea de Justícia.
El vel de la ignorància
Rawls
planteja una situació hipotètica en la qual uns quants individus racionals es
proposen, després de profundes deliberacions, triar els principis fonamentals
que haurien d’organitzar una societat justa. Tanmateix, els subjectes racionals
estan condicionats per una peculiar situació d’ignorància: ells no saben a
quina classe social pertanyen, no saben si són rics o pobres, ignoren si són
religiosos o ateus, si són cristians o musulmans o altres, si són heterosexuals
o homosexuals, si són homes o dones, blancs o negres, també ignoren si el seu
coeficient intel·lectual és alt o baix, ni saben si han nascut amb algun o cap
talent, com tampoc saben si han nascut amb deficiències físiques o malalties, o
si bé, gaudeixen de bona salut. En fi, no saben res de res de la seva condició
com a subjectes. Porten a sobre el que Rawls anomena el vel de la ignorància. Aquesta hipotètica situació dels subjectes ha
de proporcionar l’elecció de principis morals purs, ja que tals principis no
estan lligats a la influència de les circumstàncies particulars dels individus
reals, oferint màxima imparcialitat. Aquests suposats subjectes no poden gaudir
de cap informació personal que els permeti orientar la seves decisions cap al
benefici egoista.
Fet l’exercici mental (el vel de la
ignorància) amb els alumnes de l’aula, el resultat fou el següent aplegament de
drets:
- Dret a la vida
- Dret a la llibertat, llibertat d’expressió,
llibertat de culte i llibertat sobre el meu cos
- Dret a la intimitat
- Dret a l’educació
- Dret a ser feliços
- Dret al treball
- Dret a la sanitat
- Dret a triar la tendència sexual
i el gènere
- Dret a triar allò que vols ser a
la vida
- Dret a l’aliment i a gaudir dels
recursos naturals com l’aigua potable
- Dret a l’habitatge
- Dret a gaudir de les mateixes
oportunitats
- Dret al vot
- Dret a la nacionalitat
- Dret al descans i temps lliure
- Dret a gaudir de les zones i
llocs públics
- Dret a morir
Aquestes llibertats públiques són
fonamentals per a una societat democràtica, ja que garanteixen que els
individus tinguin la capacitat d'exercir els seus drets i llibertats de manera
plena i sense por a represàlies injustes. Això contribueix a construir una
societat més justa, igualitària i respectuosa dels drets humans. És
responsabilitat de l'Estat i les institucions assegurar la protecció i promoció
d'aquestes llibertats públiques per al benestar de tots els ciutadans.
Cal dir que l’interès
en subratllar uns drets intrínsecs o innats en l’ésser humà ve de lluny; a la
Gràcia antiga, filòsofs com Sòcrates i Plató van defensar la igualtat i la
justícia per als ciutadans. A l'Imperi Romà, es reconeixien drets legals als
ciutadans romans. Durant l'Edat Mitjana sorgiren declaracions com la Magna
Carta (1215), que limitaven el poder del monarca i afirmaven alguns drets per a
la noblesa. La Il·lustració del segle XVIII va donar lloc a una profunda
revisió de les idees polítiques i filosòfiques. Pensadors com John Locke,
Voltaire i Montesquieu van promoure la noció de drets naturals inherents a tots
els éssers humans, com la vida, la llibertat i la propietat. Aquestes idees van
influir en les revolucions dels segles XVIII i XIX, com la Revolució Americana
(1775-1783) i la Revolució Francesa (1789), que van donar lloc a les primeres
declaracions de drets i ciutadania.
Locke
Locke va néixer l’any 1632 a Wrington i fou
bon alumne a la universitat d’Oxford. L'any 1685 escriu Carta
sobre la tolerància on estableix un principi que es convertirà en
moneda comuna; triomfarà en occident, i és la distinció de competències entre
la religió i l’esfera política, entre la finalitat del governant i la finalitat
de les esglésies. Es tracte de la convicció de coacció, aquesta pertany només
al poder polític i de cap manera al poder religiós.
Entre 1689 i 1690 escriu Assaig sobre
l’enteniment humà i Dos tractats sobre el govern civil.
Locke és considerat el pare de l'empirisme britànic, i
també, pare (o un dels pares) del liberalisme polític.
El
liberalisme polític de Locke
L’Estat de naturalesa: La
concepció d’Estat de naturalesa ve a definir la
situació inicial en la qual viu l’ésser humà abans de la creació
social. En aquest hipotètic estat natural l’home viu sense lleis coercitives;
viu amb total llibertat. Locke afirma que en aquest estat de pura llibertat, cadascú
ordena les seves accions com jutja més oportú. Disposa de les possessions que
es mereixi, i de les persones que necessiti, però sempre respectant els límits
que imposa el respecte cap a uns drets que ell reconeix connaturals a l’esser
humà.
En estat de naturalesa tots els homes som iguals. Res
hi ha més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i rang,
nascudes totes elles per gaudir dels mateixos avantatges naturals i per fer ús
de les mateixes facultats, hagin de ser també iguals entre si, sense
subordinació o subjecció de les unes a les altres. Per tant, tot poder i
jurisdicció (la capacitat per jutjar i castigar els altres quan violen la llei
de la naturalesa) és recíproc, i ningú en gaudeix en més mesura que la resta.
Locke afirma que la raó ens obliga a tots a
respectar uns drets naturals i originals, drets propis, connaturals; la raó,
que és transmissora de la llei natural, ens ensenya que essent tots els éssers
humans iguals i independents, cap d’ells ha de causar dany a un altre respecte
al seus drets naturals.
Aquesta teoria que afirma l’existència d’uns drets
naturals en els éssers humans s’anomena: jusnaturalisme ètic.
Per tant, segons Locke hi ha una llei natural, pròpia
de la raó, que vetlla uns hipotètics drets naturals, que són inalienables i
connaturals a l’espècie humana; aquests drets son:
Dret a la
vida, dret la salut, dret la llibertat i dret la propietat privada.
Tanmateix, aquests drets no són il·limitats.
Pel que fa a la propietat privada, ningú la pot
acaparar de manera que no quedi res per als altres o es perdi abans de poder
ser utilitzat. Vol dir això que si un home té una propietat però no se n’ocupa,
abans que aquesta es perdi definitivament, algú altre té el dret a
apropiar-se-la i conservar-la. Nosaltres som propietaris de la nostra
llibertat i del nostre treball en el món. Quan treballem afegim alguna cosa a
la realitat de la qual som propietaris. (Aquesta afirmació té alguna relació
amb les posteriors idees marxistes que afirmaran: les terres per qui les
treballi).
Pel que fa al dret a la llibertat, el límit és la
pròpia llei natural que, a través del sentit comú o el seny, dicta que ningú té
dret a danyar els altres en el seu legítim ús dels drets naturals.
Tot i això, si algú viola la llei natural pot rebre un
càstig just per part dels ofesos. És el que Locke anomena dret de jurisdicció recíproc, que té com objectiu vetllar per la
pau i la preservació de tota la humanitat. Cal evitar que els éssers humans s’envaeixin
els drets i es provoquin danys mutus.
El dret de jurisdicció recíproc ve a dir que tot ésser
humà té el dret de castigar un altre quan aquest viola un dels drets naturals.
L’Estat Liberal de Locke: Amb el sorgiment de la societat l’Estat més afí a la nostra naturalesa és un
Estat liberal amb un poder representatiu. Vol dir això que els governants són
la representació de la voluntat del poble, per tant si el sobirà no acompleix
la funció política desitjada pels ciutadans, aquests poden rebel·lar-se i
destituir al governant. La funció de l’autoritat és millorar l'estat de
naturalesa, bàsicament gestionar els conflictes produïts en l’ús egoista dels
drets naturals. Quan la cobdícia es manifesta en els ciutadans l’Estat ha de
gestionar amb justícia i garantir l’ús pacífic i racional dels drets
naturals.
En l’Estat Liberal hom perd la seva llibertat natural
en consentir amb d’altres la formació d’un cos polític sota un sol govern. Es
posa a si mateix sota l’obligació, respecte a tots i cada un dels membres
d’aquest cos, de sotmetre’s a les decisions de la majoria i a ser guiat per ella.
Aquest cos polític actua d’acord amb el consens de la majoria.
Hom renuncia a executar la llei natural a favor de
cedir-la condicionalment i provisionalment a la comunitat, de manera que l’Estat
passa a posseir el monopoli de la violència física legítima i es converteix en
l'àrbitre amb unes normes fixes, imparcials i idèntiques per a tots. Amb la
construcció de l’Estat polític hom perd el dret de jurisdicció recíproca
cedint-la a l’Estat.
Locke defensa una democràcia representativa, però
restringida i vinculada a la propietat. Encara que el model que proposa Locke
és un govern representatiu que és fruit de la voluntat de la majoria, aquesta
majoria només està formada per aquells que tenen drets polítics, i només els
propietaris en tenen. Segons Locke, els individus sense propietats, encara que
tenen els mateixos deures socials que els que en tenen, estan mancats de drets
polítics ja que no tenen res per defensar.
Són els ciutadans els qui de comú acord han establert
aquest poder i els que l’autoritzen a legislar per ells i, en conseqüència,
tenen la facultat de revocar-lo si no respecta les lleis o els fins pels quals
ha estat establert.
Locke és un gran defensor del liberalisme; afirma que el liberalisme és
connatural a l’ésser humà d’aquí la seva legitimitat. Tanmateix, el pacte
natural i liberal dels éssers humans es pot corrompre cap a l’absolutisme. Si
el monarca aconsegueix molt poder es pot fer més fort que el poble i alhora
subordinar-lo a ell.
Per tal d’evitar això Locke afirma la necessitat
d’instaurar una divisió de poders.
D’aquesta manera es limita el poder del monarca, doncs aquest, per estar per
sobre de la societat civil es pot corrompre amb més facilitat.
La divisió
de poders:
Poder
legislatiu: És el poder suprem i està representat pel parlament; que té com a funció
l’elaboració de les lleis. Aquestes lleis han d’estar dirigides pel bé del
poble i consentides pels propis ciutadans. Són lleis registrades dins d’un marc
de respecte cap als drets naturals de l’individu. És el que entenem avui dia
per poder judicial.
Poder
executiu: És el poder encarregat de la execució de les lleis llegítimes. Aquest
poder gaudeix de llibertat per sancionar l’incompliment de les lleis. El govern, la policia o guardians són les
forces operatives d’aquest poder.
El poder
federatiu. S’encarrega d’establir aliances amb altres comunitats i té el poder de
declarar la guerra o firmar la pau. Actualment podem identificar-lo amb la
Corona (la monarquia o el rei).
La separació de poders esdevé un sistema de control
entre forces. La separació fa que cada força vetlli per les seves pròpies
competències impedint que cap altre sobrepassi la seva jurisdicció. D’aquesta
manera cada poder controla la legitimitat dels altres i, així mai es pot
arribar a un poder únic i absolut. El perill de la corrupció de l’Estat és més
difícil amb aquest sistema.
Tot i això, si el poder polític es corromp i,
vulnerant la divisió de poders, actua contràriament al fi pel qual fou constituït,
el poble queda automàticament eximit de tota obediència, i té dret a la
rebel·lió. La manifestació (violenta si cal) del poble és legítima, ja que
qualsevol abús de poder no és imputable a aquell que es defensa, sinó a aquells
que ataquen o vulneren la llei natural dels ciutadans. La democràcia és
massa valuosa com per deixar-la en mans de poders egoistes o tirànics.
Montesquieu fou un il·lustrat del
segle XVIII. Fou president del parlament de Bordeus. Va escriure Cartes perses
i L’esperit de les lleis, on reelabora la teoria de la separació de poders. Montesquieu,
igual que Locke, pensava que, per prevenir l'abús del poder cal dividir l’Estat
en tres poders bàsics:
El poder
legislatiu
Aquest té
com a missió l’elaboració de les lleis noves i les modificacions o reelaboració
de les lleis vigents. El cos legislatiu té el poder de crear i aprovar lleis, i és
representat pel parlament. És el poder suprem. La seva composició ha de ser
entre 100 i 150 diputats.
El poder executiu
El poder executiu s'encarrega d'executar les lleis. La figura
principal del poder executiu és el cap de govern. En les monarquies
constitucionals, com Espanya, el monarca, qui és el cap d'Estat, és el cap del
poder executiu. En la pràctica, però, el cap d'Estat té un poder molt limitat,
i designa com a primer ministre a qui la població va elegir per mitjà del
sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca. Aquest poder
està representat pels ministeris. Exemples: ministeri d’educació, ministeri de
defensa, ministeri de l’interior (trànsit).
El poder judicial
Té com a
missió administrar justícia en nom del rei i la Constitució. És representat pel
cos de jutges i magistrats (judicatura). El poder
judicial és l'encarregat que les lleis es compleixin, tant per part de les
institucions com per part de la ciutadania, i en cas que no, que es compleixi
la condemna acordada o justa.
Altres
formes de govern
Enfront les filosofies que afirmen
la necessitat de l’Estat com a fonament imprescindible per l’organització
humana, s’hi oposa la filosofia anarquista del segle XIX de Bakunin i Proudhon.
Afirmen que l’Estat és nociu pel lliure desplegament de les naturals bondats
humanes. L’home és socialment bo per natura, però només pot demostrar la
condició solidària en una societat lliure d’imposicions egoistes.
L’Estat és en essència coercitiu, un
instrument d’opressió que afavoreix per damunt de tot a la classe dirigent. Cal
només fer un cop d’ull a les institucions que configuren l’Estat per adonar-se
de la classe aristocràtica que les conformen, amb unes lleis que els
afavoreixen i els blinden i una policia creada essencialment per protegir-los
dels atacs del poble.
Cal negar tot principi d’autoritat
divina i humana, i qualsevol forma de tutela de l’home sobre l’home. L’única
autoritat legítima és la voluntat del poble manifesta en assemblees populars, i
l’únic camí honest envers la naturalesa humana és l’educació i l’amor cap el
coneixement racional. La nostra naturalesa social més el cultiu de
l’intel·lecte ens proporcionaran les vertaderes bases de la regulació moral;
una moral basada en la llibertat i el desplegament de les nostres vocacions, i
la responsabilitat envers la societat que ens envolta.
< Tot i que aquella tutela
s’estableixi (per afavorir) a les persones adultes mancades per complert
d’instrucció, o a les masses ignorants, i s’exerceixi en nom de principis
superiors o principis científics establerts per individus de reconeguda talla
intel·lectual, o per qualsevol classe i en qualsevol cas, acabarà per formar-se
una mena d’aristocràcia perniciosa i enemiga de la llibertat >
El deure de la desobediència civil
Henry David
Thoureau
De tot cor accepto el lema “el
millor govern és el que governa el menys possible”, i m’agradaria que això
s’aconseguís ben aviat i de manera sistemàtica. A la pràctica el lema ve a dir,
amb la qual cosa també hi estic fermament d’acord: “el millor govern és el que
no governa en absolut”, i quan hom estigui preparat per a ell, aquest i no un
altre serà el que hi haurà. El govern és, com a molt, una conveniència; tot i
que la majoria solen ser inútils i, fins i tot, inconvenients. Les
objeccions de comptar amb un exèrcit regular van lligades a la presència d’un
govern igualment establit; car l’exèrcit regular no és altra cosa que el braç
armat del govern permanent.
L’Estat es vol estendre inalterable
a la posteritat, fins i tot perdent a cada instant retalls de decència. Li
manca la vitalitat i la força de l’home decent, viu, noble. L’Estat és un
coltell de fusta que, quan li plagui al poble, la farà estelles. Malgrat que
els ciutadans necessiten escoltar la veu dels seus pares governants, i es
deixen imposar l’autoritat més seductora i estèril, posseeixen la fermesa del
rebel i la voluntat del canvi a les seves mans.
L’Estat no ha participat mai de la veritat
si no és per apartar-s’hi. No vol un país lliure, ni recapta pels necessitats,
ni educa. Els guanys d’un país són dels ciutadans, la distribució dels quals és
responsabilitat d’aquests. No vull un país sense cap forma de govern, però sí
que vull de seguida un govern millor. Que cada home i dona faci saber quina
classe de país vol, car aquest és el primer pas.
En cas que l’Estat violi el
sistema i la funció per la qual se li han donat els poders, els
ciutadans tindran tot el dret a protestar i el deure
moral a desobeir.
L’Estat
Malgrat la importància dels
moviments anarquistes que consideren l’Estat com el principal entrebanc en el
desplegament de les potencialitats humanes més nobles, molts pensadors han
subratllat al llarg de la història el caràcter imprescindible de l’Estat. El
control de la desobediència a través de la força, o la gestió de l’interès
general a través d’un poder polític centralitzat fan necessari l’Estat.
En sentit ampli podem considerar com
a Estat qualsevol societat organitzada políticament configurada per organismes
de poder responsables de l’ordre polític, econòmic i moral.
Per aclarir una mica millor
l’essència de l’Estat veurem alguns trets característics de l’Estat:
Té poder territorial: Respon al
poder que té l’Estat sobre un territori concret i limitat per llurs fronteres.
Dins del territori l’Estat aplica la seva legislació amb dret a sancionar a
qualsevol que no la compleixi.
L’Estat és sobirà: vol dir
que l’Estat és l’autoritat suprema, per tant, no hi ha instàncies de poder
superior a ell. Tanmateix, en l’actualitat existeixen organitzacions
supraestatals com la UE o la ONU, o també el Tribunal
Penal Internacional (TPI), que és un tribunal internacional permanent
encarregat de processar les persones acusades de crims de guerra, crims contra
la humanitat i genocidi. Igualment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH),
és un tribunal supranacional que jutja les violacions dels drets humans
reconeguts pel Conveni Europeu dels Drets Humans. Tots aquests poders es
posicionen per damunt dels Estats concrets europeus.
És l’encarregat de mantenir l’ordre: L’Estat té
l’obligació de protegir i garantir l’estabilitat social; i això ho fa, pel que
fa a l’ordre intern, a través de lleis coercitives i sancions polítiques. Pel
que fa a possibles hostilitats externes, l’Estat farà us de la diplomàcia o
relacions internacionals, i en el casos més extrems amb la força militar.
A aquests tres trets bàsics en el
constructe de l’Estat cal afegir la societat civil. La societat civil és el
pont entre les entitats que configuren l’Estat i el món privat.
La societat
civil: Respon al conjunt d’institucions i associacions creades pels ciutadans en
defensa i reivindicació de tot allò que la societat creu que cal que l’Estat ho
tingui present en les seves decisions polítiques, econòmiques o morals. Aquestes
institucions i associacions que formen la societat civil són les fundacions,
els col·legis professionals, les plataformes, les ONG etc. També els mitjans de
comunicació juguen un paper important en la sensibilització, denúncia i
supervisió de possibles violacions dels drets humans.
Aquestes entitats, tot i que
representen la veu del poble, se situen per sota de l’Estat i el seu poder. Són
la representació de inquietuds del poble, de vegades encara no tipificades en
la legislació de l’Estat.
AMERICAN HISTORY X
Direcció: Tony Kaye
Duració: 120 minuts
País: EUA
Any de producció: 1998
Interpretació: Edward
Norton (Derek Vinyard), Edward
Furlong (Danny Vinyard), Faruza Balk (Stacy), Avery
Brooks (Bob Sweeney), Stacey Keach (Cameron), Elliot
Gould (Murray), Lamont (Guy Torry)
Sinopsi:
Derek
Vinyard és un jove convicte que acaba de complir una
condemna
de tres anys per l’assassinat de dos joves de raça negra.
Tres
anys enrere, Derek era el respectat i admirat líder del
moviment
nazi local. A la seva tornada, Derek intenta ensenyar al
seu
germà petit, Danny, que el nazisme i l’odi són actituds
equivocades.
La presó ha canviat a Derek.
Activitats:
1.
Fes
una crítica del film respectant l’ordre següent: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament: Introducció del drama que desencadenarà
la trama del film.
Nus: Desenvolupament del drama; els fets o escenes més importants
que el configuren.
Desenllaç: Conclusió de la trama (missatge del
film).
2.
Retrat dels personatges més rellevants del
film. Descriu els seus desitjos, il·lusions, pors i qualitats.
|
Esquerres
|
Dretes
|
|
Progressistes
Socialistes
Seguretat
del poble
Institucions
públiques obertes a tothom
Repartir
les riqueses
Oberts
al progrés cultural i moral, i a les revisions i reformes dels privilegis.
Favorable
a la igualtat d’oportunitats i reivindicació dels menys afavorits.
Abolició dels poders absoluts en el marc
polític. (Contra la Monarquia i a favor de la República).
Abolició
dels privilegis entre classes socials.
|
Conservadors
Liberals
Llibertat
de mercat
Institucions
privades
Les
riqueses són dels propietaris
Protecció
de les tradicions culturals o religioses i els privilegis dels poders
consolidats.
Favorable
a la posició aristocràtica i la riquesa per naixement.
Defensa
dels poders absoluts (Monarquia, Església).
Defensors
de les jerarquies de classes socials.
|
Construcció d’un partit
polític
Com serà el vostre partit
en qüestió de:
- Educació
Prioritat
de l’educació privada o de la pública? Religió a l’escola? El català com a
llengua vehicular? Què fem amb les altres llengües?
- Immigració
Persones
en situació d’irregularitat (sense papers). Mecanismes d’integració i
tolerància. Retornar o repatrià al país d’origen a la immigració sense papers o
que cometi infraccions greus. Atenció als menors no acompanyats o deportació.
-
Sanitat
Defensa
de la sanitat pública per a tots qui la necessiti? Nivell de cobertura: atenció
primària, atenció especialitzada, psiquiatria, farmacèutica, malalties
cròniques, dependències (drogues...), geriatria, procés de transició trans,
eutanàsia, avortament...
-
Treball
Com
millorarem l’ocupació? Lluita per unes condicions laborals i unes pensions
dignes. Abolició de l’escletxa salarial, així com qualsevol discriminació per
raó de gènere o diversitat sexual. Reivindiquem la incorporació de les
treballadores de la llar a l’Estatut dels Treballadors. Legalitzem la
prostitució? Protecció dels drets laborals a les empreses? Cura de l’explotació
dels treballadors i l’explotació infantil
-
Violència de gènere
Com reduïm els feminicidis i violència
masclista? Moviment LGTBI. Despleguem polítiques feministes que comportin
millors condicions materials de vida per totes les dones? Suport a l’autoorganització feminista?
Sancions més severes contra els abusadors
i violadors?, o reeducació dels agressors?
- Dret
d’autodeterminació
Defensa del dret l’autodeterminació
catalana? Regular els processos de centralització de l’Estat espanyol? Més
autonomia? Més protecció del català a les escoles i la societat? Reivindicació
de les llengües cooficials en el congrés. Protecció de les altres llengües i
identitats?
A tall d’exemple podem mencionar la gènesi de la Confederació Helvètica. L’any 1291 a Suïssa s’uneixen tres comunitats i juren una perpètua aliança basada en tres punts:
1. Allò que ens uneix és el respecte per la diferència, i si un cantó (regió, comunitat, estat), entén que aquest respecte ha estat vulnerat podrà separar-se en qualsevol moment, sense altre requisit que la decisió majoritària de llurs habitants.
2. Cap cantó pagarà protecció a l’església, nobles o cases reals, ni admetrà cap administrador que els triats per sufragi directe.
3. Ningú
podrà fer del govern un mitjà de vida, i els ciutadans assumiran totes les
responsabilitats administratives i de defensa, amb mandats breus i irreelegibles.
- Llibertat
d’expressió i culte
Crear espais públics per a la lliure
expressió artística. Llibertat de manifestació. Llibertat per denunciar les
injustícies de l’Estat, la religió i la Monarquia. Llibertat per triar el culte
religiós. Construcció de recintes urbans que permetin la pràctica religiosa. Protecció
de la pluralitat de tradicions culturals i religioses del país.
- Proposta
mediambiental
Exhortar la població en l’ús de
bicicletes, patinets... i serveis públics. Habilitar la zona urbana amb més
carrils bici. Programes de reforç i conscienciació cap al respecte dels parcs i
zones naturals. Protecció del riu. Promoure l’educació ambiental a les escoles
i instituts. Control en la gestió de residus i el seu impacte ambiental.
Avaluació
- Presentació del programa electoral. Exposició dels blocs.
- Debat. Defensa del programa.
Exemple de debat, comentat tv3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada