Ètica 1r ESO

1r ESO

Cultura i valors ètics

1. Unitat 1 La dimensió personal

1.1. Què vol dir ser persona?

1.2. La dignitat

1.3. La llibertat

1.4. La responsabilitat

1.5. Drets i deures individuals

Avaluació primer trimestre

Actitud  (60%)

-          Participació en el debat i respecte cap a les opinions alienes

Treballs (20%)

-          Individual: interpretació escrita de textos

-          En grup: exposició amb suport informàtic. Temes desenvolupats i tractats a l’aula

Examen (20%) Un examen per trimestre

  

2. Unitat 2 La dimensió interpersonal

2.1. Els drets humans

2.2. La igualtat i la diferència

2.3. La comunitat

2.4. L’Empatia

2.5. Les relacions sentimentals

Avaluació segon trimestre

Actitud  (60%)

-          Participació en el debat i respecte cap a les opinions alienes

Treballs (20%)

-          Individual: interpretació escrita de textos

-          En grup: exposició amb suport informàtic. Temes desenvolupats i tractats a l’aula

Examen (20%) Un examen per trimestre

3. Unitat 3 La dimensió sociocultural

3.1. Els valors de la convivència

3.2. La democràcia

3.3. L’assertivitat

3.4. La cultura i el relativisme

3.5. Fe i ciència

3.6. Tecnologia i ètica

Avaluació tercer trimestre

Actitud  (60%)

-          Parti6cipació en el debat i respecte cap a les opinions alienes

Treballs (20%)

-          Individual: interpretació escrita de textos

-          En grup: exposició amb suport informàtic. Temes desenvolupats i tractats a l’aula

Examen (20%) Un examen per trimestre

Bloc 1. L’ésser humà

Sessió 1 

La dimensió personal

Què és l’ésser humà?

Potser una manera d’intentar cercar una resposta a la pregunta sobre l’ésser humà és, abans de res, debatre les següents qüestions:

Què ens diferencia de les altres espècies? Què és específic de l’ésser humà? Què compartim amb totes o algunes espècies naturals?

Cercar allò que ens apropa i allò que ens distingeix dels animals i les plantes és una bona manera de trobar una bona definició sobre què és la persona.

Aristòtil definia l’ésser humà com un ésser essencialment social. L’home, deia és un animal polític. Volia dir que l’home neix per viure en societat. L’home aïllat, l’home en absoluta solitud no podria sobreviure. Les persones depenem les unes de les altres per poder viure; necessitem dels altres per menjar, vestir-nos, aprendre allò que ens interessa, gaudir d’allò que ens agrada, necessitem parlar, comunicar-nos, expressar els nostres sentiments, les nostres angoixes. Necessitem amics, famílies, comunitats, i així creem la societat amb les nostres regles, costums, lleis, creences, tradicions, i d’aquesta manera conformem la nostra identitat cultural.  

Descartes definia l’ésser humà com un ésser que pensa. L’home, deia, té capacitat per raonar, reflexionar sobre els fenòmens de la naturalesa. Per què plou? Per què fa fred a l’hivern i calor a l’estiu? Per què ens morim? Que hi ha després de la mort? L’home, deia Descartes, a través de la seva capacitat de raonar pot saber el perquè dels fenòmens naturals. Pot fer ciència. Gràcies al pensament l’home pot descobrir la cura de moltes malalties, com també pot descobrir misteris de la naturalesa humana, com per exemple, per què ens enamorem.

Marx definia l’ésser humà com un ésser essencialment transformador. Transformem la naturalesa en cultura. Construïm el nostre hàbitat transformant allò que ens proporciona la naturalesa. Transformem els arbres en escriptoris, taules, cadires i mobles en general. Construïm carreteres, cases, cotxes, universitats, hospitals... construïm humanitat a través d’allò que ens proporciona la natura.

Sartre deia que l’esser humà neix buit. L’home, deia Sartre, es construeix a si mateix en base a les seves experiències.  Anem construint el nostre caràcter a través de tot allò que anem coneixent. L’escola, els sabers que anem adquirint, la influència de la família, les creences religioses, els amics que triem, la televisió o internet són alguns dels factors que intervenen en la formació del nostre jo. Els éssers humans són poca cosa quan neixen, però som lliures de ser allò que triem ser; amb el temps esdevenim metges, arquitectes, artistes, futbolistes... es anem fent.  L’home és lliure de ser allò que triï. 

Video l’home i la bèstia

Treball en grup per la setmana vinent

-          Semblances entre les persones i els animals. Allò que creieu que compartim amb les altres espècies.

-          Allò que creieu és específic de l’ésser humà.

-          Com definiries la teva identitat; què et fa irrepetible, diferent als altres?

Sessió 2

La dignitat humana

Com ja hem vist, hom té una cultura, una llengua, una religió i una identitat. Pensa i construeix, i marca el seu destí. Ara bé, tot i que hi ha moltes maneres de pensar, moltes cultures diferents i molta pluralitat de caràcters, hi ha alguna cosa que tots els éssers humans comparteixen, i és el dret a ser, dret a ser el que vulguem, dret a ser feliços, dret a sentir i a creure el que preferim, dret a ser respectats com a persones i a ser considerats ciutadans de ple dret. Aquests drets inalienables configuren la nostra dignitat.

Malauradament, la dignitat humana ha estat molts cops qüestionada o violada. Veiem un exemple.  

Vídeo

Al llarg de la història la dignitat de les persones ha estat molts cops vulnerada; l'esclavitud, l'homofòbia, el masclisme, el racisme o el treball infantil en són bons exemples. Però podem afirmar que són injustícies del passat. Malauradament sembla que continuen ben vives.
Un fenomen que la societat moderna hi posa esment és la vulneració de la dignitat a les escoles. Heu sentit parlar del bullying?

Lady Gaga

Amanda Todd

Sessió 3 i 4

La llibertat i la responsabilitat


Existeixen dos tipus d'accions; les automàtiques o inconscients, i les deliberades o conscients.

Les accions automàtiques són aquelles accions que realitzem sense pensar-hi, per exemple respirar. També actuem molts cops per hàbit o costum sense atura-nos a pensar per què fem això d'aquesta manera i ni d'una altra, per exemple llevar-se, rentar-se la cara i caminar fins a l'institut pel camí de sempre.
D'altra banda, les accions deliberades són aquelles que sempre van precedides d'una decisió. Per exemple decidim fer els deures o decidim no fer-los i sortir amb els amics. Decidim anar al cine a veure una pel·lícula concreta.
De decisions deliberades n'hi ha de diferent tipus, les instrumentals, les socials, les jurídiques i les morals.
Nosaltres ens centrarem en les decisions morals. Una decisió moral implica la llibertat de decidir una acció bona o una acció dolenta. Posem per cas l'esport. En tots els esports hi regeix un codi de conducta que cal complir, i si no el compleixes patiràs una sanció per part dels jutges o àrbitres. Tanmateix, malgrat el càstig, tu ets lliure de respectar o no el codi esportiu.
També tenim un codi de conducte moral. Habitualment sabem quan decidim actuar per fer mal a algú o quan decidim actuar per fer un bé a algú.

Som lliures de fer el bé o el mal, i això defineix en certa manera la llibertat.

Sòcrates deia que tots sabem identificar els actes bons quan els veiem, i tenim llibertat per fer-los.

Creieu que els animals són lliures? Poden decidir entre fer el bé i el mal? O només fan el que els mana els instints? Tenen llibertat per renunciar a menjar encara que tinguin gana i aliment al seu abast?
Els éssers humans podem renunciar a menjar tot i tenint aliments a l'abast i una fam insuportable. Podem fer vaga de fam fins a la mort. Per què? Perquè som lliures. Tenim llibertat per anar encontra dels nostres propis instints.

Rousseau afirmava que els éssers humans som bons per naturalesa, però que podem decidir ser egoistes i dolents amb els altres.

Per tant, tot i que podem seguir un codi moral humà i beneficiós per tots, de vegades triem accions immorals i pernicioses per als altres. Sigui com sigui, prenem les decisions que prenem, sempre en som responsables. La teva decisió sempre anirà acompanyada de conseqüències de les quals tu n'ets responsable.
La llibertat sempre va acompanyada del sentit de la responsabilitat, vol dir això, que les decisions han de ser reflexionades, prudents, i en certa manera han de ser previsores. Cal tenir en compte les futures conseqüències.
El gran regulador dels nostres actes, aquell jutge intern que ens diu que les nostres decisions són dolentes és la nostra consciència moral. Es diu que sentim mala consciència quan fem alguna cosa que sabem perjudicarà a altres, o quan veiem el dolor infringit per la nostra decisió.





2n TRIMESTRE

Els drets humans

Els drets humans són drets fonamentals dels quals en gaudeix tot ésser humà. Són drets inalienables que tota persona té només perquè és persona. Els drets humans són universals, per tant s'estenen a tota l'espècie humana.
El primer filòsof que en parla és el filòsof del segle XVII John Locke. Locke postula l’existència de drets naturals innats; afirma que els éssers humans naixem subordinats a una llei natural inscrita en el cor de tots els homes i dones per Déu, que ens obliga a tots a respectar uns drets naturals: dret a la vida, la salut, la llibertat i la propietat privada. 

El filòsof afirma que tota legislació política es constitueix i es crea amb l'única finalitat de protegir i gestionar aquests drets. Per tant, quan les autoritats incompleixen la responsabilitat de mantenir i respectar els drets, el poble té dret a la rebel·lió. Nosaltres som propietaris de la nostra llibertat i de tots els nostres drets i, per tant, tenim el deure moral de destituir tot règim polític que no protegeixi o vulneri els drets fonamentals de les persones. 

Amb la Declaració Universal dels Drets Humans queden escrits els drets fonamentals que protegiran la dignitat de tot ésser humà. La Declaració ens diu que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, i que els partits polítics en el poder tenen com a única missió protegir els drets naturals i la resistència a la tirania. Els principis dels governs radiquen en la voluntat del poble; ningú, cap individu o règim té dret a decidir res que no emani de la voluntat del poble. La llibertat individual es defineix en la lliure voluntat de cadascú en desplegar la realització dels somnis i desitjos personals, sempre que aquests no perjudiquin la llibertat dels altres. La llei té dret a prohibir i castigar tots aquells actes que perjudiquin la societat i els drets dels altres. 

Vídeo de Locke

El respecte als altres

Treball sobre la igualtat de drets i llur respecte. Les grans vulneracions dels drets dels altres en una societat són el racisme, el sexisme o masclisme, i l'homofòbia. 

Racisme: Podem definir el racisme com a relació de domini i submissió d'unes persones enfront d'altres. 

Frantz Fanon és el filòsof que ha tractat força bé el tema del racisme.

 

El sexisme i el masclisme: És la tendència a creure que les dones són inferiors als homes, i que elles han de respectar i complir uns rols educatius i maneres de ser que limiten les seves llibertats. 

Simone de Beauvoir és la filòsofa del segle XX que reivindicarà amb profunditat filosòfica el dret de la dona i la situació injusta que ha de viure. 

L'homofòbia es defineix com una actitud d'odi, rebuig i discriminació a totes aquelles persones que trien orientacions sexuals i amoroses fora de la definició hegemònica de gènere, és a dir, fora de la relació heterosexual. 

Judith Butler és la filòsofa que tracta amb profunditat la repressió injusta que reben aquelles persones que no se senten inscrites dins de la definició heterosexual. 

L' Empatia i les relacions sentimentals

Empatia: capacitat d'entendre i reconèixer els sentiments aliens. Saber posar-se a la pell dels altres. 
Mai sentiríem simpatia ni compassió per ningú si no tinguéssim aquesta capacitat. L'empatia ens aproxima els uns amb els altres, ens enllaça. Gràcies a l'empatia ens comprenem i podem interactuar basant-nos en sentiments comuns. Som solidaris perquè un sentiment comú ens lliga, ens fa conscients d'un mateix pensament. L'empatia ens ofereix la possibilitat de compartir idees, d'alegrar-nos enfront un esdeveniment comunament compartit. Quan diem que hi ha bona sintonia entre un grup de persones donem per suposada la connexió empàtica.   
L'Empatia és la mare de la simpatia i de la compassió; fixeu-vos, quan parlem de simpatia ens referim al fet de compartir alegries, o sentiments agradables, cordials, amistosos o amorosos. I si parlem de compassió ens referim al fet de compartir sentiments dolorosos, com les angoixes o la tristesa. 
De fet, en el marc de la criminologia sabem que moltes persones són capaces de produir mal als altres per la seva falta d'empatia. No els fa res fer mal a altres persones, no senten res quan contemplen el dolor. 
Generalment, només es contempla l'empatia en l'estricta relació humana, però, hi ha persones que creuen fermament en què l'empatia es pot traslladar a la relació persona-animal. Sentim empatia amb el patiment d'un gos, o un gat?, i d'un toro? 

vídeo

D'altra banda, l'empatia ens proporciona també la interacció solidària a favor d'una idea compartida.

La solidaritat

És un valor humà basat en la capacitat de compartir i defensar una idea comuna. Les grans manifestacions humanes enfront les injustícies polítiques i morals es materialitzen en virtut d'un sentiment comú que ens fa actuar en complicitat. Som capaços d'expressar el desacord a través d'actes col·lectius, en què es fa efecte accions confabulades per un propòsit o finalitat comuna. Pot passar també, que l'acte solidari es creï de manera espontània. Si us fixeu, en els actes solidaris espontanis hi apareix l'empatia com a motor generador de la solidaritat.

el club dels poetes morts

Els valors de la convivència i l’assertivitat

L’ésser humà és social per naturalesa i necessita relacionar-se amb els altres. Per això la convivència és el mitjà natural per adquirir i posar en pràctica els valors fonamentals que han de regir la vida entre les persones. 
Respectar els altres, tenir paciència, ser responsables i constants, saber dialogar... són valors que, com a pares/educadors, desitgem transmetre als nostres fills/alumnes perquè aprenguin a ser lliures i feliços. 

 Un dels valors més interessants a favor de la convivència és sense cap mena de dubte saber dialogar, i per saber dialogar cal una bona actitud, una conducta assertiva. 

Conducta assertiva

L’assertivitat és l’habilitat de manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, drets, creences o sentiments, acceptant sempre les crítiques i opinions alienes.

La conducte assertiva respon a l’expressió honesta i eficaç de les pròpies idees sense caure en el llenguatge violent, amenaçador o ofensiu cap als altres. La conducta assertiva respecte els drets dels altres sense mai vulnerar-los, i té com a objectiu cercar l’avinentesa més justa i favorable.   

Algunes persones no són assertives perquè els manca autoestima. Es creuen inferiors o no tant importants com les altres persones; és un greu error. Totes les opinions són importants, ja que no hi ha dues opinions idèntiques.

Conducta passiva

La conducta passiva respon a la falta de voluntat a expressar obertament sentiments o opinions, o també es pot considerar conducta passiva quan els expresses posicionant-te com a víctima; és a dir, demanant disculpes, o bé buscant sempre l’aprovació amb les altres opinions encara que no hi estiguis d’acord. També podem considerar conductes passives aquelles que prefereixen claudicar enlloc d’enfrontar-se a les opinions oposades. Per exemple, consentir opinions racistes per falta de coratge és una conducte passiva. Intentar apaivagar dues opinions oposades per por al conflicte pot esdevenir també una conducte passiva, ja que pot frenar el curs del diàleg. La conducta passiva respon també a aquella tipologia de persones que per falta de coratge o vergonya no parla de certs temes o en parla amb la boca petita, és a dir, emprant un llenguatge limitat que fa molts cops incomprensible el seu discurs o opinió.

Les conductes passives poden generar frustració en l’individu passiu, com també pot succeir que vagi emmagatzemant rancor dins seu fins a esclatar.

Conducta agressiva

Respon a aquella tipologia de persones que defensen els seus drets o expressen els seus pensaments de manera violenta o ofensiva cap als altres. Aquesta conducta agressiva pot expressar-se de manera directa o de manera indirecta. La forma directa es dóna quan l’interlocutor agressiu alça la veu, crida més que ningú, o insulta directament els altres, o no deixa parlar a cap altre tertulià, o expressa comentaris hostils o humiliants, o es mofa, o inclou gestos amenaçadors o poc decorosos. Les paraules malsonants són el recurs habitual de la conducte agressiva. En un debat la persona que empra conductes agressives directes solen ser els més intransigents i intolerants, els menys democràtics i els més mal educats.  

Pel que fa a la conducta agressiva indirecta es defineix per l’ús de comentaris sarcàstics o maliciosos. L’agressor indirecta no alça la veu, no crida, pot mantenir el to de veu adequat al mateix temps que envia comentaris subtilment enverinats. En els debats, els comentaris propis de les conductes agressives indirectes pretenen qüestionar-te o mofar-se de tu sense que es vegi la intencionalitat.  

Mireu aquests vídeos i intenteu identificar els tres tipus de conductes:

Tesis sobre la invisibilitat

Plató en l’obra La República qüestiona el poder de la invisibilitat com quelcom està íntimament lligat amb el mal. Usant el mite de l’anell de Giges, un anell que proporciona el poder de la invisibilitat a qui el porta,  Plató en boca de Sòcrates, planteja als seus contertulians una qüestió moral vinculada amb la justícia de les persones i la imprescindible necessitat de les lleis: Què faria qualsevol humà si posseís tal anell?

Què faríeu vosaltres si posseíssiu l’anell de Giges? Què faríeu si podéssiu ser invisibles?

Quan es planteja això en una reunió d’amics o familiars les respostes que emanen de les seves boques són un tou d’immoralitats, il·legalitats, bretolades o males passades. Per què?

De fet, les religions han estat hàbils a l’hora de controlar la bondat i constrènyer la maldat dels fidels. Construint la il·lusió d’un déu vigilant que sempre ens mira i sempre ens veu per íntimament allunyats que estiguem del món, les religions aconsegueixen en bon grau el comportament correcte i submís dels creients. Ningú més obedient, dòcil i disciplinat que aquell que sent contínuament la mirada de l’ull de déu damunt seu.

Sembla que el desig de ser invisible només es vol per fer el mal. Què faria una persona si fos invisible?  Segurament, no faria res de bo, ja que quan fem el bé la nostra arrogància ens demana visibilitat; quan fem el bé ens agrada que se’ns vegi.
Creieu.me, l’ésser humà bo és aquell que no necessita els déus per a fer el bé, fa el bé encara que ningú el vegi.