Per què em passa a mi
això i no li passa a ell? Per què sento tristesa? Per què sento alegria? Per
què canvia el meu estat anímic? Per què em pregunto tantes coses? Per què sento
desig?
Suposo que tot plegat
ens ve de sobte quan som joves i experimentem el pas de la infantesa a
l’adolescència. Segons Freud la fase de l’adolescència que s’experimenta a
partir dels 12 anys és la pubertat.
Amb la pubertatl’individu
experimenta canvis de caràcter intel·lectual,
emocional i sexual.
Amb el ressorgiment dels impulsos sexuals es
desperta el desig de l’altre com a objecte de plaer. En aquesta etapa de
maduració sexual, els adolescents han d'aprendre a expressar els impulsos
sexuals en formes socialment acceptables. Eduquem l’autocontrol.
Sentim també oscil·lacions de la conducte: ara
sentim eufòria i tot seguit passivitat, ara estem contents i de sobte ens
sentim tristos, ara sóc el rei del món i tot seguit el món se’m cau a sobre.
Sentim cert grau de rebel·lia. No ens agraden les
normes establertes, no vull que me les imposin perquè anul·len la meva
llibertat i originalitat, com també la creativitat. Creiem que els adults no
ens entenen, no estan en el nostre nivell, element, sintonia, i per això ens
refugiem en la companyia dels nostres semblants. Els amics són els únics que
ens comprenen.
Descobrim l’amistat.
Davant el grup d’amics
s’hi enfronta la norma. La norma dels pares, professors i adults en general. El
desig de voler prendre les nostres pròpies decisions sovint topa amb el desig
que tenen els dels nostres pares o tutors de protegir-nos o encaminar-nos cap
allò que ells creuen millor per nosaltres.
1. Què és l'amistat per a vosaltres?
2. Com hauria de ser un amic ideal?
Bloc 2 Determinisme i llibertat
El determinisme en filosofia respon a la creença que el futur està fixat en base a les lleis causals: causa-efecte. Tots els esdeveniments naturals o humans estan encadenats. Un fet es produeix com efecte d'un fet anterior, i alhora, serà la causa d'un fet posterior. Aquest determinisme insinua la idea del destí en tot. Tot està escrit, el nostre futur també, per tant, existeix la llibertat?
Podem decidir el nostre futur?, o aquest està determinat per les causes del nostre passat?
Sartre és el filòsof que ens diu que el tret fonamental que ens defineix com a humans i ens diferencia de les altres espècies és la llibertat. Hom és essencialment lliure. Els éssers humans construïm el nostre destí a través de les nostres decisions. Les nostres decisions que anem prenen a la vida ens van definint com el que som. Som el que decidim.
Sartre deia que les nostres decisions sempre produeixen conseqüències, i aquestes són responsabilitat nostra. De vegades, per por a les conseqüències de les nostres decisions preferim no decidir. De vegades, per por callem davant una injustícia. Malauradament, diu Sartre, fins i tot la nostre passivitat és un posicionament, gairebé sempre a favor de la injustícia. Per tant, la passivitat, el callar davant un fet injust també és una decisió amb conseqüències.
Exercici: interpretació vídeo de Sartre (càmera oculta, noia musulmana)
Bloc 4 Els drets personals i fonamentals
La dignitat és el dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. Amb la Declaració Universal dels Drets Humans deixem escrit com a llei universal la integritat de l'ésser humà i el respecte dels seus drets fonamentals. Aquests drets fonamentals o bàsics són el dret a la vida, l'educació, la vivenda, la salut, l'asil, la llibertat o la propietat. Naturalment aquests drets enceten forces debats. Per exemple, la manca de categories ètiques pel que fa als refugiats i llur vulneració dels drets fonamentals es fa ben explícit. Però, abans de parlar de la vulneració de la integritat humana en la persona refugiada, parlarem de la vulneració de la dignitat a les escoles. Parlem del Bullying.
Anomenem refugiats a aquelles persones que han abandonat el seu país perseguits per raons de religió, raça, ideologia, etc.
El més preocupant de tot plegat és que aquestes vulneracions dels drets humans són dutes a terme per les mateixes institucions que haurien de vetllar pel seu compliment.
Exercici: interpretació dels vìdeos 1 i 2
2n TRIMESTRE Els drets dels animals
Tenen drets els animals?
Els drets són una confecció humana, per tant sembla que els drets els atorguem nosaltres en nosaltres i a les altres espècies. Tanmateix, si fem una mirada al passat històric, filosòfic o religiós trobem pensaments i doctrines no massa respectuoses amb la vida i patiment de les altres espècies.
El cristianisme avui dia es defensa d'una suposada interpretació errònia relativa al dret de la humanitat a disposar de les altres espècies per tal de cobrir qualsevol necessitat humana. Si els animals estan en el món per servir a l'ésser humà, segons les santes escriptures, aleshores, hom pot fer l'ús que li vingui bé d'ells sempre que ho necessiti.
Descartes, filòsof racionalista del segle XVII, ens diu que les espècies animals no tenen ànima, no poden raonar. Només són éssers determinats per les lleis naturals, no són lliures. Aquesta idea determinista de la naturalesa privada d'ànima i de llibertat va produir en aquella època la creença que la naturalesa i els animals responien només a impulsos mecànics. Per tant el patiment dels animals i els signes de dolor que expressaven eren meres respostes mecàniques del cos. El patiment animal només són reaccions biològiques que transmeten la sensació que nosaltres entenem com a dolor, un mecanisme d'advertiment que simplement reacciona. Aquesta idea encara l'arrosseguem avui dia. Així doncs la llibertat no existeix en la natura perquè tot està presidit per la freda i insensible necessitat mecànica. Els animals, en conseqüència, no tenen sensibilitat ni pateixen; són reduïts a un estatus d'inferioritat envers l'espècie humana. Només l'ésser humà té consciència de vida i mort, i de plaer i dolor. En els animals el plaer i el dolor són pura reacció física, sense cap dissertació moral.
Arthur Schopenhauer, d'altra banda, és el filòsof del segle XIX que més ha fet posicionament en defensa de les altres espècies. Els animals no són inferiors perquè no tinguin raó. La raó és un atribut humà, però no pot volar, ni respirar en el fons dels mars i els rius, ni pot teixir com les aranyes, ni té el sentit de la vista tan desenvolupat com el falcó, no té les urpes del lleó ni els ullals dels tigres.
Schopenhauer diu: "No m'importa si els animals són o no capaços de raonar. Només ser que són capaços de patir, i per això els considero semblants a mi." i diu també: "Hom ha fet de la Terra un infern pels animals"
El filòsof Jesús Mosterín és el filòsof actual que més ha reflexionat sobre els drets i el maltractament dels animals. Sobre la relació de l'ésser humà amb l'animal ens diu:
Des de menjar la seva carn fins a muntar-los o caçar-los per esport, la relació entre éssers humans i animals mai ha estat equilibrada. Els canvis en filosofia moral i els avançaments científics han abastat la protecció animal, però sempre hi ha dilemes ètics suscitats per la situació en què es troben els animals en les explotacions ramaderes, o en l'experimentació farmacèutica, o en les gàbies dels zoos, o en les festes populars basades en la tortura i sacrifici dels animals. Mosterín és un gran detractor de la tauromàquia i festes tradicionals relacionades.
TREBALL SOBRE EL MALTRACTAMENT ANIMAL
Punts que poden servir d'inspiració per a la configuració del treball.
- Tenen drets ela animals?
- El maltractament als escorxadors
- Els bous i la tauromàquia
- Les festes populars basades en el sacrifici o la tortura tradicional dels animals
- L'animal i els laboratoris
- Els moviments animalistes
- Les explotacions ramaderes: situació en què són sotmesos els animals a les granges productores de llet, ous...
Exercicis escrits. Interpretació lliure dels següents vídeos.
Vídeo 1 La botiga de pells
Combinació de l'objecte comercial amb la vida animal. L'element biològic transformat en mercaderia. Mercaderia que es presenta encara amb el batec de la vida assassinada.
Vídeo 2 La passarel·la
Ficció transgressora que critica el món de la moda. Una passarel·la de moda en abrics de pell esquitxa la vanitat i la supèrbia dels espectadors.
La declaració universal dels drets dels animals.
Adoptada el 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les
lligues Nacionals. Proclamada el 15 d’octubre de 1978 per la Lliga
Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals.
Posteriorment va ser aprovada per la UNESCO
( Organització de les Nacions Unides per a l’Educació
la Ciència i la Cultura )
i per l’ONU ( Organització de les Nacions Unides ).
Preàmbul de la Declaració Universaldels
Drets dels Animals
- Considerant que tot animal té drets,
- Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests
drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la
naturalesa i contra els animals,
- Considerant que el reconeixement, per part de
l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la
clau de la coexistència de les espècies al món,
- Considerant que l’espècie humana comet genocidi i
existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,
- Considerant que el respecte cap als animals per part
de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,
- Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la
infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals,
Article.1r
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen
els mateix dret a l’existència.
Article.2n
A) Tot animal té dret al respecte.
B) L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar
altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els
seus coneixements al servei dels animals.
C) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció
per part de l’ésser humà.
Article.3r
A) Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es
prohibeixen els actes cruels envers els animals.
B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser
instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa.
Article.4t
A) S’estableix el dret a la llibertat dels animals
salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer al ritme i en les
condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, ja
sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle
natural de vida.
B) Tota privació de llibertat, encara que sigui amb
finalitats educatives, és contrària a aquest dret.
Article.5è
A) Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui
tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les
condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.
B) Tota modificació d’aquest ritme o condicions que
sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit
dret.
Article.6è
A) Tot animal que l’home hagi acollit com a company té
dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat
natural.
B) L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i
degradant.
Article.7è
Tot animal de treball té dret a gaudir d’un límit en
el temps i la intensitat del seu treball i a una alimentació adequada i al
repòs.
Article.8è
A) Es condemna tota experimentació científica amb
animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el
patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es
tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol
naturalesa.
B) Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a
l’experimentació animal.
Article.9è
Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser
nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi
ansietat o dolor.
Article.10è
A) Cap animal ha de ser explotat per divertiment de
l’ésser humà.
B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions
incompatibles amb la dignitat de l’animal.
Article.11è
Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal
és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.
Article.12è
A) Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre
d’animals salvatges és un genocidi, és a dir , un crim contra l’espècie.
B) La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al
genocidi.
Article.13è
A) Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
B) Les escenes de violència en què els animals
són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin
per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.
Article.14è
A) Els organismes de protecció i salvaguarda dels
animals han de ser representats a nivell governamental.
B) Els drets de l’animal han de ser defensats per la
llei com ho són els drets dels humans.
Aristòtil ens diu que l`ésser
humà és una animal polític; és a dir, l’ésser humà necessita de l’altre per
ser, tendeix a organitzar-se socialment i tendeix també a imaginar i dissenyar
formes diferents de societat.
Els grecs van dissenyar
una forma de govern que ha esdevingut la més valorada i sensata, fins i tot ha
perdurat fins als nostres temps com la més moral: la democràcia.
Però, què és això de la
democràcia?
Demo cràcia: etimològicament
vol dir poder del poble. Demo vol dir poble i cràcia vol dir poder.
Vol dir això que el
poble mana. I els polítics són només els representants de la nostra voluntat.
Totes les lleis que
emanen del poder només seran legals si són alhora legitimades pel poble. Una
llei legítima és una llei moralment aprovada pel poble; no obstant això, el
poder polític pot aprovar lleis que no han estat legitimades moralment.
Quan les decisions dels
nostres governants no emanen de la voluntat del poble, els hem de respectar a
ells i a les seves decisions?, és a dir, és moral obeir una llei injusta?
Plató diu que quan una
democràcia es degenera per l’egoisme dels governants i la passivitat del poble
esdevé tirania. I la tirania és el terror que pot portar l’infern a la terra.
Per exemple, l’alemanya
nazi que va pujar al poder democràticament, un cop allà va aprovar lleis
profundament il·legítimes com ara la persecució i extermini jueu.
El partit nazi va
convertir el règim del país en una tirania on ja no eren rellevants les
voluntats dels ciutadans, ja no manava el poble. La democràcia es va convertir
en totalitarisme.
Quan els governants actuen
en benefici egoista en detriment del benestar del poble, és moral la desobediència
civil?, és un dret?, o fins i tot, podria ser un deure?
La nena transitant en el cor de l'horror només demostra que el poder de l’home pot ser més gran i aterrador que tot el que ella ha pogut imaginar i estimar, i que la humanitat pot fer realitat l’infern a la terra sense que els cels caiguin ni l’abisme s’obri.
Democràcia representativa o democràcia directa
La democràcia representativa de Locke
La democràcia representativa: vol dir això que els governants són la representació de la voluntat del poble, per tant si el sobirà no acompleix la funció política desitjada pels ciutadans, aquests poden revelar-se i destituir al governant. La funció de l’autoritat és bàsicament gestionar els conflictes produïts en l’ús egoista dels drets naturals a través de sancions polítiques. El governant com a representant de les majories ha de governar en virtut de la voluntat de tots els ciutadans, atenent també les demandes de les minories. La possibilitat de la corrupció política es pot evitar segons Locke a través de la separació de poders:
La divisió de poders.
Poder legislatiu: És el poder suprem i està representat pel parlament; que té com a funció l’elaboració de les lleis. Aquestes lleis han d’estar dirigides pel bé del poble i consentides pels propis ciutadans. Són lleis registrades dins d’un marc de respecte cap als drets naturals de l’individu. És el que entenem per poder judicial.
Poder executiu: És el poder encarregat de la execució de les lleis llegítimes. Aquest poder gaudeix de llibertat per sancionar l’incompliment de les lleis. El govern, la policia o guardians són les forces operatives d’aquest poder.
El poder federatiu. S’encarrega d’establir aliances amb altres comunitats i té el poder de declarar la guerra o firmar la pau.
La separació de poders esdevé un sistema de control entre forces. La separació fa que cada força vetlli per les seves pròpies competències impedint que cap altre sobrepassi la seva jurisdicció. D’aquesta manera cada poder controla la legitimitat dels altres i, així mai es pot arribar a un poder únic i absolut. El perill de la corrupció de l’Estat és més difícil amb aquest sistema.
El filòsof il·lustrat del segle XVIII Montesquieu ens diu que la separació dels tres poders proposada per Locke ha de ser actualitzada amb: legislatiu, executiu i judicial. El poder legislatiu respon a la confecció i aprovació de lleis. El cos legislatiu és el parlament o congrés. El poder executiu s'encarrega d'executar les lleis; respon als ministeris. El poder judicial és l'encarregat de jutjar i en general impartir justícia en una societat.
La democràcia directe de Rousseau
Segons Rousseau el millor sistema polític és la democràcia directa, no representativa. Rousseau afirma que el pacte entre homes s’ha de fer amb la intenció primordial d’afavorir la satisfacció de la voluntat general. Cada un de nosaltres posa en comú la seva persona sota la direcció de la voluntat general com a membre o part indivisible del tot. Aquest tot té com a objectiu la creació d’una justícia social articulada en base al consens general representat en assemblees populars i directes. No hi ha representants, per tant no hi ha tampoc corrupció política.
La tirania de les majories de S. Mill
En democràcia pot passar que amb l’excusa de ser majoria s’acabi imposant a tothom un pensament ideològic únic. Mill anomena aquesta tendència la tirania de la majoria o tirania de les opinions predominants.
El poder totalitari segons Hannah Arendt
La filòsofa ens diu que hi ha dues maneres ben diferenciades de mantenir-se en el poder polític: en democràcia el poder es manté a través de la decisió del poble, i per tant el poder és legítim. Però, d'altra banda, existeix una forma il·legítima i brutal de mantenir-se en el poder: a través del terror; aquesta forma és pròpia dels règims totalitaris, feixistes o tirànics. El temor i la por a ser sancionats, empresonats o fins i tot torturats i executats converteix el ciutadà en un individu submís i obedient.
El terror ens acovardeix i ens fa viure sense llibertat, sense moral, car ens força a ser hipòcrites amb els poderosos, disciplinats amb les lleis injustes o immorals, traïdors amb les nostres conviccions i principis, i ens indueix a delatar els enemics del règim, encara que aquests siguin els nostres companys, amics o familiars.
Treball sobre Democràcia versus totalitarisme
Estructura del treball:
-Definicions sobre els dos sistemes
polítics: Democràcia i Totalitarisme
-Característiques pròpies de cadascun.
-Exemples reals històrics de règims
democràtics i règims totalitaris
-Reflexió: què passa quan alguns trets
propis del totalitarisme s’incorporen en sistemes democràtics? Posa exemples reals
ocorreguts en episodis històrics recents.
-Valoració personal sobre la vulneració
dels drets humans i democràtics en l’actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada