Marcuse afirma que
la societat capitalista, recolzada pels mitjans de comunicació massiva i la publicitat, integra l’individu en un sistema de consum i producció on el subjecte es confon
i dissol en un estat de pèrdua d’identitat personal. El resultat és l’home
unidimensional, l’home occidental vagant en una dimensió de confusió mancada de
crítica social i oposició a tot allò establert.
L’escena de Thomas
Crown retornant la pintura robada evoca l’obra de Marcuse i el seu postulat sobre
l’home modern i banal, transitant sense sentit amb un maletí on s’hi amaga l’home
sense rostre o “El fill de l’home” del crític artista René Magritte.
La veritat habita sempre oculta sota la falsedat de l'aparença, com ens mostren els darrers plans de l'escena.
La veritat habita sempre oculta sota la falsedat de l'aparença, com ens mostren els darrers plans de l'escena.
L’home
unidimensional
És una obra
escrita pel filòsof al 1964.
Afirma que les
tendències del capitalisme modern ens
condueixen a una societat tancada, car aquest model de societat tancada tendeix
a disciplinar i integrar totes les dimensions de l’existència, privada o
pública.
Les tendències
socials es converteixen en aspiracions individuals i la necessitat de satisfer
aquestes tendències promou els negocis, que alhora per tal de vendre el
producte inventa falses necessitats integrant a l’individu en el sistema de
producció i consum. L’invent de les falses necessitats es distribueix en la
societat a través dels mitjans de comunicació massius i la publicitat. Les conseqüències
és un nivell de vida cada cop més alt i competitiu on les capacitats
intel·lectuals dels nostres joves cada cop són més exigides i augmentades. El
marc social esdevé d’aquesta manera un repte constant on l’individu hi queda
sotmès i integrat, amb un únic objectiu: conquerir un ideal de benestar que no
el deixa pensar gairebé en res més. Apareix així l’home unidimensional, és a
dir, un ésser humà que ja no es planteja la crítica social ni s’enfronta a allò
establert. L’home unidimensional es caracteritza per la interiorització d’una paranoia
que distorsiona el pensament i l’impulsa cap a un estat de consciència on l’espontaneïtat,
l’autonomia i la pluralitat de pensament xoquen amb el seu pensament acomodat per
les exigències de producció. La realitat política i econòmica promou el
pensament unidimensional marginant i, fins i tot, estigmatitzant aquells que s’atreveixen
a pensar més enllà d’aquest marc. Segur que heu sentit a parlar dels “antisistema”
o “perroflautas”.
