Max Weber

Max Weber

De vegades, el poder polític pot imposar-se per mitjà de la força. És el cas del líder tirà que, malgrat no ser legitimat per la població, es manté en el poder sobre la base del terror i la repressió ciutadana. En aquest cas, passa sovint que quan el dictador es mor la ciutadania enceta una bona ampolla de cava. D’altra banda, Max Weber ens diu que també existeix el líder legitimat, associat a aquell que causa una legitimació carismàtica del poder.  En aquest cas la societat accepta lliurar democràticament el poder a un individu que en virtut de la seva heroica exemplaritat es guanya l’admiració i la confiança dels ciutadans.

En el film de Ridley Scott, l’heroi respon a l’exemple idealitzat de líder legítim: la seva presència els enforteix, les seves paraules els motiva, els seus savis consells els tempera i els seus encoratjats actes els porta al triomf i a la salvació. 

Michel Foucault

Michel Foucault

Foucault es pregunta: d’on ve aquesta estranya pràctica i el curiós projecte de recloure per a corregir? Segons Foucoult, tot plegat respon a un exercici iniciat en les institucions penitenciàries i que s’ha anat estenent fora de la presó. Les tècniques disciplinàries, basades en la remodelació de la persona per tal d’aconseguir individus dòcils i útils, han esdevingut maneres de dominar les multiplicitats humanes incloses en alguns discursos polítics, pedagògics i científics actuals. 

Segons Foucault el concepte d’”home” és una abstracció que s’ha fet possible amb el modern desenvolupament de mecanismes de control i sotmetiment. Els hospitals, les escoles, els centres psiquiàtrics o les presons són dispositius de poder que serveixen també per disciplinar els individus i acomodar-los a un patró idealitzat anomenat “l’ésser humà”. Tanmateix, aquest patró no correspon a cap persona concreta, sinó a una situació cultural que es podria modificar en el futur.