Sartre afirmava que l'ésser humà ha d'estar compromès amb el seu temps. El compromís és una qüestió moral que ens llança al món a decidir i actuar sobre tot allò que considerem immoral. Si la realitat és injusta, no ens podem esmunyir i ocultar-nos a les cavernes, perquè fins i tot allà penetrarà la consciència de la mala fe, ja que la consciència no resideix en si mateixa, sinó que viu fervorosa en el món que t'encercla. Nosaltres som els únics responsables del nostre destí social, polític i individual, tot plegat, sempre lligat amb l'íntima llibertat de fer o no fer. Aquell que calla davant la injustícia, de fet, parla a favor seu. És, per això, impossible desmarcar-se de la responsabilitat.
Sartre quan diu que estem condemnats a ser lliures ens ve a dir que no ens és possible trobar en la nostra llibertat més límits que ella mateixa, és a dir que no som lliures de deixar de ser lliures.
Fins i tot, encara que existeixi una forta coacció que ens inclini a triar l'opció A i refutar l'opció B, continuem tenint llibertat per rebutjar la coacció. Quan hem de decidir A o B i la coacció que ens inclina a decidir B té molt de pes, seguim gaudint de llibertat per triar l'opció A.
De fet, diu Sartre, que molt cops ens servim de les coaccions per no haver de decidir i estalviar-nos així haver d'assumir les conseqüències de les nostres decisions. La por a prendre decisions, o la por a la llibertat ens empeny forces cops a atorgar més pes a l'opció més coercitiva amb la creença que tal opció ens allibera de responsabilitats. Però no és així. Sartre ens diu que el nostre interior sempre sabrà que la nostra tria, sigui la que sigui, tingui més pes coercitiu o menys, sempre és decisió nostra, i sempre generarà conseqüències de les quals sempre en seré responsable, en més o menys pau a la consciència. "Ho he fet perquè m'ha obligat, no tenia cap altre opció". Aquesta frase no és un argument, és una fal·làcia, ja que, segons Sartre, la llibertat és consubstancial a la naturalesa humana; sempre va amb nosaltres, sempre ens acompanya en totes les nostres decisions.
De fet, Sartre anomena actes de mala fe a totes aquelles accions irresponsables que intenten desfer-se de la llibertat negant-la. 