Locke

Locke deia que tots els éssers humans naixement amb uns principis naturals, uns principis que formen part de la nostra naturalesa i que ningú té dret a violar-los. Són els drets a la vida, a la salut, a la propietat i a la llibertat. A partir d'aquests drets es fonamenta tota legislació política. Si els nostres governants no protegeixen algun dels drets naturals, el poble té el dret i el deure de destituir-los sense contemplació. 

Nosaltres som propietaris de la nostra llibertat i del nostre treball en el món, per tant, diu Locke, quan treballem afegim alguna cosa a la realitat de la qual som propietaris. Aquesta afirmació té alguna relació amb les posteriors idees marxistes que afirmaran el treball com a títol de la propietat en tots els naixements de les societats. Per a Marx, els camps i terrenys per sembrar són propietat dels qui ho treballen, pagesos i camperols, i de ningú més.    

Judith Butler

Judith Butler

Què passa quan algunes persones no se senten lligades a la definició hegemònica de gènere? Sabem que no viuen el seu gènere de forma intel•ligible per a tots els estaments polítics i religiosos, i sabem també que són més susceptibles d’agressió física o discriminació patològica. Quan diem que tots els subjectes humans mereixen reconeixement similar presumim que tots els subjectes humans són igualment reconeguts, però, què passa si el camp de l’aspecte no reconeix a tothom? Quins humans són reconeguts com a tals i quins no? Els que no compten amb l’aspecte hegemònic de gènere sovint pateixen el risc de ser estigmatitzats i rebutjats com a persones de ple dret. 

El prejudici empresona la llibertat, i la llibertat és el motor generador de la bellesa.