Bakunin

Els principals ideòlegs anarquistes foren Mikhaïl Bakunin i Pierre-Joseph Proudhon.

Sense Estat, és a dir, sense poder l’home es converteix en únic responsable d’ell mateix i dels altres. Apareix així la llibertat i amb ella les virtuts més nobles de l’ésser humà; com la bondat, la solidaritat, la compassió i la responsabilitat. Afirma Bakunin que sense la imposició de normes hom pot demostrar l’alçada del cor humà, ja que només amb llibertat total les persones ens lliurem a nosaltres mateixos i a la nostra pròpia responsabilitat individual i social. Creu fermament que hom és per natura social i que, per tant, la llibertat individual de l’ésser humà només es pot realitzar mitjançant la llibertat col·lectiva de la societat a la qual pertany. No necessitem cap llei perquè nosaltres som la llei, la posseïm des de sempre, és la llei natural i immutable que ens fan conscients de tot allò que és bell o lleig, i de tot allò que és just o injust. Però aquesta llum només s’allibera quan som de veritat lliures, quan no hi ha res que emboiri la nostra consciència, quan no hi ha res que ens obligui a actuar en contra del sentit racional i social de la nostra naturalesa. Les obligacions ens ofenen perquè qüestionen la nostre responsabilitat, i per això ens rebel·lem i actuem en contra de les obligacions imposades.

Amb l’anarquisme s’aposta per una majoria d’edat moral on l’ésser humà pot demostrar per fi les gran potencialitats humanes, les grans virtuts. És així que descobrim en l’Anarquisme un sistema bàsicament moral més que polític. De fet l’Anarquisme nega la política i aposta per un comportament just basat necessàriament en la llibertat natural i immutable. Només serem justos si som lliures.

Bakunin i Proudhon deien que l’Estat és nociu per al lliure desplegament de les naturals bondats humanes. Consideraven l’Estat un instrument d’opressió creat per afavorir per damunt de tot la classe dirigent. Cal només fer un cop d’ull a les institucions que el configuren per adonar-se de la classe aristocràtica que les dirigeixen, amb unes lleis que els afavoreixen i els blinden i una policia creada essencialment per protegir-los del poble.






Qui és l'esclau? L'encadenat conscient que transita per la via de l'engany o bé l'obedient que es lliura a l'opressor sense dir ni piu?
Cal negar tot principi d'autoritat i forma de tutela de l'home sobre l'home.