El filòsof mallorquí ens diu que la mística és amor,
i que aquest amor és una poderosa voluntat que ens empeny cap al coneixement de
la veritat. La ciència i l’amor s’il·luminen mútuament per a mostrar-nos el
camí de la veritat, que al capdavall és la pura racionalitat de déu, i déu és amor en estat d’infinita
plenitud.
Com bé escriu en el seu poema Lo Desconhort, Llull sempre va desitjar el martiri com a suprem
ideal de vida. La mística medieval veia la redempció a través del turment com una
forma d’apropament i unió de l’ànima amb déu. L’exemple de Crist mort a la creu
reflectia en els mortals una mena de desig joiós que modificava el dolor en gradual plaer cap a l'èxtasi
espiritual, tal i com experimenta la fervent religiosa mama de la Carrie.
Uns quants
segles més tard, Freud ens dirà que la repressió sexual a través de la flagel·lació
farà que el poderós instint del pecador transformi el dolor en perversa satisfacció.
El pensament de Ramón Llull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada