Kant

Tracta tot ésser humà, no com
un mitjà, sinó com un fi en ell
mateix.

La filosofia pot servir per lligar

Ell s’hi va acostar per entaular conversa. Ella feia l’últim glop.

- Hola, puc convidar-te a una altra copa?

- No gràcies, he de tocar el dos.

- Per què tanta pressa?

- He d’acabar un treball de metafísica. L’he d’entregar demà.

- Metafísica? Sona complicat. Ets de les aplicades... de les que sempre aspiren a la bona nota?

- De fet, aquest treball no puntua.

- No puntua? Aleshores, per què el fas?

- Perquè puc.

Fer quelcom sense demanar res a canvi, només perquè vols, sense motius ni recompenses; emprendre una heroica acció perquè pots, sense esperar cap guany; convertir una tasca en un fi en si mateix, simplement perquè t’empeny el deure configurat i nodrit de justícia. Tot plegat ens evoca a la fondalada més bella de l’ètica formal de Kant, però també ens fa pensar en Nietzsche i la captivadora voluntat de poder que ens hauria de fer grans o supergans a tots.

Quan la voluntat de poder se sintetitza amb el deure moral es produeix una reacció poderosament seductora, que reté atent l’espectador fins al desenllaç final de la trama. 

L'Ètica formal

L'imperatiu categòric de Kant

Ha obrat moralment el pare?

La resposta és no. No ha obrat moralment, però ell s’ha sentit obligat a fer una excepció en la norma moral per a tranquil·litat de la seva filla i d’ell mateix. Sap que és una excepció perquè sap que l’imperatiu categòric és dir sempre la veritat, però, de vegades, excepcionalment la mentida és més noble que la veritat.