Hipatia

Hipatia viatjà a Itàlia i Grècia on va rebre exhaustius coneixements de filosofia. Tanmateix, el lloc on es va consolidar com a una brillant científica fou a la Biblioteca d’Alexandria, aleshores un dels principals centres  de formació filosòfic i científic de la nostra era. La Biblioteca gaudia de més de cent professors, i acollia periòdicament un bon nombre de professors convidats. Hipatia la va dirigir alhora que es dedicava a investigar i ensenyar matemàtiques, geometria, astronomia, lògica, mecànica i filosofia. Ocupava la càtedra de filosofia aconseguint que estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica s’hi acostessin entusiastes de rebre les seves ensenyances.

Malauradament, els incansables prejudicis cristians marcaren un episodi més en la història de la crueltat humana. Obligaren a tots els acadèmics del museu a convertir-se al cristianisme sota coacció de pena de mort. Això significava renunciar als coneixements filosòfics i científics transmesos durant anys en el museu. Naturalment, Hipatia es va negar. El 415, quan ella deuria tenir 45 anys fou acusada de conspirar contra la vida del bisbe Cirili, i un grup de cristians exaltats assaltaren el seu carruatge, la llançaren al mig del carrer i, allí mateix, li arrancaren el vestit i li esquinçaren la carn amb afilades clotxes marines fins al darrer alè.

Sòcrates Escolàstic ens explica: “Va aconseguir un grau tal de cultura que superà, en molt, a tots els filòsofs de la seva època. Hereva de l’escola platònica de Plotí, transmetia totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés. Per aquest motiu qui anhelava pensar sàviament s’hi acostava des de qualsevol lloc del món”