Nietzsche

Nietzsche deia que la naturalesa humana ve configurada per dos principis fonamentals: l’esperit apol•lini i l’esperit dionisíac. L’esperit apol•lini representa els valors racionals, el seny, la proporció, el comportament prudent i mesurat, la capacitat de dissenyar i gestionar amb equanimitat. Té la qualitat de la justícia. L’esperit dionisíac, d’altra banda, representa la rauxa, l’entusiasme vital, les forces de la passió, el plaer que vivifica cos i ànima davant la captació emocional del saber directe, de la il•lusió intuïda. Té la qualitat del crit. Quan els dos principis aconsegueixen conciliar-se, el resultat és l’ésser humà en plenitud, és la VIDA en majúscules a la qual no s’hi ha de renunciar mai, és el conjunt harmoniós del seny empès per l’apassionada voluntat de viure i experimentar el goig de ser més.

El Superhome: el somni magnífic


El superhome suporta la mort de déu i es responsabilitza de la vida aquí a la terra; el superhome és la superació de l'home. L’home és un estat  a mig camí entre la bèstia i el superhome, un ésser inacabat, feble, que precisa el suport de creences divines, superiors a ell, a les que li dóna tota la responsabilitat sobre la vida i el món. Superat això el superhome és l’estadi nou que substitueix les responsabilitats dels déus en responsabilitats seves; per això la responsabilitat de la creació de nous valors caurà íntegrament sobre les espatlles del superhome. Ell no té reis ni lleis, perquè és llibertat, i fa el que ha de fer en un sincer sí a la vida. El superhome viu la intensitat de la vida amb la mateixa vivesa i força que se li presenta. És aquell que encaixa l’existència amb tot el que això pot comportar, sense obviar cap matís.És voluntat de poder fer i ser. Quan més forta és la voluntat creadora, més forta i admirable és la capacitat dominadora de la seva llei. No s’ha de confondre aquesta llei amb la brutalitat de la injustícia del tirà o del més fort, sinó amb l’admiració que produeix en les nostres consciències la seva obra. La voluntat de poder s’identifica amb el poder que genera la seva magnífica grandesa.
La transmutació dels valors la varen dur a terme els jueus i la van continuar els cristians i és producte de la reacció dels febles envers els forts, basada aquesta en el ressentiment, en el gran odi, en un instint de venjança contra tota vida superior. Els febles volen tenir els mateixos drets i privilegis que els forts... però i els deures i obligacions... els podran suportar? 






La mort de déu, el nihilisme

Davant la mort de déu Nietzsche veu la fi de la civilització. Veu el darrer home, l’home que assisteix insòlit a la caiguda dels antics valors i es deixa devorar pel buit existencial; és l’home mancat d’objectius pels quals lluitar, és l’home vençut que es deixa arrossegar per la comoditat d’una vida mediocre sense plantejar-se metes més elevades. És l’home vegetal de la modernitat que negat de valors es resigna a una vida pobre i buida. Amb la mort dels gran ideals res té ja sentit, només queda el dolor del buit absolut, i no hi ha res a fer, no hi ha salvació. Això és nihilisme, negació absoluta.

El pensament de Nietzsche