Aristòtil ens diu que tots tenim una potència interna que vol expressar-se. Potser som incapaços o mediocres en moltes coses, però sempre hi ha alguna cosa adormida o latent en la nostra naturalesa que reclama despertar-se. És una boca interior que ens diu, gairebé xiuxiuejant, allò que volem ser a la vida; d’aquí ve el concepte vocació. Mill, uns quants segles després d’Aristòtil, ens dirà que aquesta facultat nostra és l’embrió de la nostra felicitat i de la nostra vertadera bellesa. Com la crisàlide que esdevé papallona, la nostra vocació demana el desplegament de les nostres capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada