Epicur

El plaer és l'absència del dolor 

Epicur ens diu: 

La gent creu en déus que controlen el comportament dels homes, i per això senten temor. Però, un déu és perfecte, i això significa que és un Home en grau ple. Si un déu és plenament feliç no pot preocupar-se dels problemes dels mortals, doncs no seria perfectament feliç. Jo no puc ser feliç si em preocupa la salut dels meus pares, fills o germans.

L’Ètica d’Epicur és hedonista, per tant, es defineix en la recerca de la felicitat a través dels plaers mesurats.

Tots sentim plaer quan satisfem les necessitats bàsiques i naturals com són menjar, dormir, beure, procrear. Ara bé, aquests plaers es poden intensificar per bé d’augmentar el goig; és a dir, menjar com un bon gastrònom un plat ben elaborat amb tot l’art culinari , o beure un bon vi com un tastador, o fer l’amor amb tot l’art amatori possible. Quan els plaers naturals i necessaris  són intensificats amb el prudent i temprat exercici del coneixement amorós, l’experiència es pot convertir en un profund plaer espiritual on es desperten els sentiments més nobles de l’ésser humà, com ara l’amistat, la bellesa i la felicitat. 





L’ideal del savi i de l’epicureisme és l’Ataràxia. L’ésser humà ha de plantejar-se com a fi últim l’obtenció de l’ataràxia. L’ataràxia respon a un estat ideal de permanent felicitat i/o constant plaer. Un estat que emana d'aquella saviesa que tan bé ens facilita la comprensió bella i assenyada del món, que ens separa de la pena i les ansietats mundanes, que ens encoratja en la superació de les profundes pors i les inquietuds del nostre esperit i que, finalment, així ens lliura la consciència en un estat de permanent benestar.