Plató

Amb la teoria de les Idees, Plató concilia els dos mons oposats: el Món de les Idees; un Món intel•ligible on hi habiten aquelles entitats perfectes i eternes que no varien mai, com la nostra ànima que perdura immortal. I el Món de les coses, en què res perdura i que coneixem en virtut dels nostres sentits.

Si mirem la realitat amb els nostres ulls físics veiem un món que flueix, que canvia constantment: el que avui és jove demà és vell, el que avui és nou demà és antic. Res perdura, tot és temporal.

Ara bé, si mirem amb els ulls de la ment, amb la nostre intel•ligència, podem veure en totes les coses concretes allò que tenen en comú; per exemple, totes les nines de la Claudia, per diferents que siguin, comparteixen una Idea, la Idea de nina, personificada en la jove vampiressa, que ve a representar la pura essència de qualsevol nina, que no es modifica mai.

Les nines de la Claudia

Plató i l’ètica

A través de l’educació conferim a la nostra ànima funcions excel•lents, així la part racional demana coneixements per desenvolupar-se en la seva plenitud o saviesa; igualment, la nostra part irascible necessita fortalesa per tal d’obtenir fermesa en les nobles conviccions ideals i no caure en la corrupció. I per últim, la nostre part concupiscible, que tendeix sempre a allò efímer i material, cal nodrir-la de temprança i obtenir autocontrol enfront les demanes irracionals dels instints.
I per últim, si cada part de l’ànima és excel•lent en les seves virtuts, l’ànima obté equilibri i harmonia, adquirint així justícia. Un home savi, fort i temprat és inevitablement un home just.
Concloem doncs dient que l’ètica platònica es basa en la consecució de les quatre grans virtuts: la saviesa, la fortalesa, la temprança i la justícia, com diu Cómodo abans d’infringir-les totes.





La batalla de les Termòpiles fou tècnicament una derrota, però és l’exemple suprem del valor espartà. Tres-cents guerrers s’enfrontaren fins a la mort contra el vast exèrcit de Xerxes. Aquesta gesta fou recordada amb orgull per les posteriors generacions gregues; fins i tot, Plató s’inspirà en la vàlua espartana a l’hora de confeccionar l’Estat utòpic. Afirmava que la justícia consisteix en el fet que tothom faci la feina que per natura li és pròpia. L’escultor, el ferrer, el mercader o el soldat han de practicar llurs ciències en exclusivitat, ja que si els oficis s’interfereixen perden l’eficàcia i sorgeix el desordre i la injustícia.





Plató i la Idea suprema: la Idea de Bé:

El Món de les Idees no és el món del pensament que només existeix en la nostra ment; sinó que existeix per si mateix. Les Idees tenen existència pròpia i hi accedim a través del nostre pensament. És un Món jerarquitzat en funció d’importància: la Idea principal, o Idea suprema és la Idea de Bé o de Bellesa i Veritat. Per què la Idea de Bé? Perquè el bé, en més o menys grau, està en tot allò existent. Totes les coses pretenen la seva perfecció i el seu propi bé. Tot ésser viu lluita per la seva pròpia existència, per la seva supervivència, per la seva vida, pel seu bé. També les virtuts seran jutjades com millors o pitjors segons el seu grau de veritat i bellesa: per exemple si diem que Héctor és més valent que Paris és perquè considerem que la valentia d’Héctor fa més honor a la Idea de valentia que la de Paris, aquesta més feble, una mica allunyada de la veritat pura de valentia.




El pensament de Plató 

Esquema de Lluna Pineda