Hannah Arendt

Hannah Arendt no contempla el fet de pensar sense diàleg, el no pensar és de fet l’aïllament filosòfic. No pensar és fer sense enraonar, sense judici ni crítica. Una conversa amb un mateix entaulada en la consciència, això és pensar, rumiar. Però es pot actuar sense repensar els fets passats i sense pensar les conseqüències futures. Es pot actuar irracionalment com ara un mer engranatge d’un gran mecanisme ideològic. És aleshores quan s’instal·la la banalitat del mal. L’home banal actua com a mer acte d’actuar, sense judici ni crítica, sense odi. No cal ser antisemita per matar jueus. No és necessari odiar una ciutat enemiga per llançar-li bombes i massacrar innocents. La banalitat del mal no té causes. Una peça dentada d’un rellotge, no es para a pensar per què roda ni per què en fa rodar una altra, simplement compleix l’ordre mecànica.

La naturalesa humana és afany de coneixement; curiositat envers el món. L’home banal renuncia a reflexionar, deixa de banda el judici i l’afany crític, deixa, en definitiva, de ser persona. Quan hom fa això es converteix en un ésser sense humanitat i vulnerable de protagonitzar i executar els fets més malvats. I els duu a terme sense pensar, sense examinar, sense intenció. No se n’adona que neda en aigües de pura maldat. No n’és conscient, perquè la consciència és el continent del debat, del pensament, del diàleg amb un mateix o amb els altres, continent reflexiu al qual ell hi ha renunciat. 

L’arbitrarietat com a base del terror, i el terror com a base del poder

Igual que un nen aixafa formiguetes amb el seu dit sense apreciar cap diferència entre elles, així es contempla el jueu. No hi ha cap tret físic o intel·lectual en el jueus que pugui despertar cap empatia en una raça superior. Aquesta pràctica basada en l’arbitrarietat a l’hora de triar qui viu qui mor produirà el terror en l’ànima del jueu, que haurà de viure en un estat sempre d’incertesa, de terror i d'absoluta submissió. 

L’assassinat arbitrari és un homicidi impersonal, com el que mata un mosquit molest.

La nena transitant en el cor de l'horror només demostra que el poder de l’home pot ser més gran i aterrador que tot el que ella ha pogut imaginar i estimar, i que la humanitat pot fer realitat l’infern a la terra sense que els cels caiguin ni l’abisme s’obri.

Hom no sap que tot és possible, el totalitarisme sí que ho sap.