Sant Tomàs afirmava
que totes les coses creades sense excepció són producte diví, fins i tot les
que generen el mal. Tots els instruments que hom empra per aconseguir un fi són
de naturalesa divina i per tant són bons, malauradament, aquests instruments
hom els pot usar equivocadament. Posem pel cas un tècnic que ha de reparar un
televisor espatllat i té al seu abast les eines pròpies de la seva professió en
una mà, i a l’altra hi porta una gran massa de ferro. Totes les eines han estat
creades per un bé, però no totes elles han estat creades per recuperar el
funcionament òptim del televisor. Si el tècnic considera arreglar l’aparell a
cops de massa, tot i que la seva intenció pugui ésser bona, possiblement
aconseguirà fer-lo malbé del tot, car el mitjà que ha emprat no és adequat per
aquesta acció concreta. Sant Tomàs afirmava que totes les accions apunten
sempre cap a un bé, malgrat que els instruments emprats puguin ésser
equivocats. I en això radica el mal. El mal són els mitjans inadequats que
equivocadament hom usa per aconseguir quelcom bo.
La bellesa d'una cançó capaç de despertar la seducció d'una causa. El mal no és un fi en si mateix; ningú no fa mal per fer mal, sinó que fa el mal emprant un mitjà malencertat, molt allunyat de la bellesa que sempre va inspirar el bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada